En Quintí era un artesà que s’allotjava en un poble a la vora del riu Fluvià.
La vida al poblet era tranquil∙la, la gent feia les seves feines i s’ajudaven
mútuament per subsistir.
Un diumenge en Quintí es va aixecar feliç per què avui era el dia en què se
celebrava el concurs anual; tots els artesans de Vilanosequè, mostrarien les
seves millors obres per saber quin era el millor artesà de tots. En Quintí va
esmorzar amb la seva família, i en acabar, es va dirigir a la seva botiga, va
mirar les seves obres, entre totes, hi havia una que ressaltava més que les
altres, era una estàtua a escala real d'una de les seves filles, la més gran
era preciosa, estava molt orgullós del seu treball. Sabia que encara que no
guanyes, ell sempre tindria la seva obra al cor.
A la plaça central es celebrava el concurs, la gent estava impacient per
veure quines obres aportarien els artesans.
En Quintí va demanar ajuda al seu veí, en Carles, perquè li deixes el carro i
poguessin portar l’escultura a la plaça.
De camí, una ventada forta va fer desequilibrar a en Carles i es va agafar a
una roda per no caure, va sortir de lloc, no podien tornar a col∙locarla, però
per sort, un home que es dirigia a la plaça, l’Antoni, els va ajudar i van poder
retornarla a l’eix del carro.
Van anar junts cap a la plaça, en Quintí es va alegrar al saber que a l’Antoni,
l’home altruista, li agradava l’escultura de la seva filla. En arribar a la plaça,
es van acomiadar i en Quintí va pujar a la tarima on estaven tots els
artesans del poble.
L’alcalde va començar a presentar als concursants, quan de sobte es van
començar a sentir uns crits, provenien d’un home, venia molt rapidament a
lloms d’un cavall, per un dels carrers principals que connectava amb la
plaça. L’home informava que un monstre havia arrasat al seu poble
Vilasisequè, que estava més al nord. De sobte, les trompetes dels guàrdies
que protegien les muralles van començar a sonar incessablement, la gent es
començava a alarmar, tothom va escamparse pels carrerons que
connectaven a la plaça i portava cap a les respectives cases dels habitants.
En Quintí també va ser un d’ells, va córrer cap a casa seva, va pensar en les
seves filles, que eren a la plaça veient el concurs, va pensar que ja se
n’haurien anat cap a casa. De cop, va sentir uns crits que provenien de la
dreta, va girar el cap i una silueta enorme es mostrava davant seu, era una
bèstia gegant, semblant a un llop però amb la constitució d’un bou, tenia un
pelatge gris brillant com la plata, i uns ullals gegantins. Va continuar corrents
cap a casa seva, al arribar, la seva dona i filles estaven preparant unes
bosses per fugir del poble, això va alegrar a en Quintí, ja que va veure una
esperança, va anar a buscar uns cavalls que estaven lligats a l'estable i els
va robar, els va portar a casa seva i va fer pujar a tota la família, van fugir
molt rapidament i van aconseguir sortir de la ciutat, es van dirigir al sud.
Van instal∙larse al següent poble de la línia de mar, ocupantse també
d’informar els habitants que s’aproximava un monstre ferotge que
s’emportava tot al seu pas, la gent, igual que la família d’en Quintí, van fugir
cap al sud, i la gent anava informant del que estava passant, així, tots els
habitants del poble van quedar concentrats a la frontera del país català,
passant a Espanya.
Van esperar unes setmanes i, després. Quan tot es va calmar, van decidir
Tots els pobles van ser derruïts per la bèstia, però no hi havia cap rastre de
sang, simplement, ruïnes, les collites estaven arrasades i no quedava ni una
casa en peu.
La gent va trastocarse en veure que totes les seves pertinences i vivències
havien quedat completament abolides. Van tornar a reconstruir els pobles,
van tornar a plantar totes les collites i de mica en mica, van tornar a
Es van fer investigacions sobre la bèstia, però no es va trobar cap indici de
res, cap prova, ni una petjada, res, es va esfuma
