Carta als reis

La pirateria

Que és? És descarregar-se alguna pel·lícula, videojoc, música o qualsevol altre element a través d’Internet i que protegit amb drets d’autor (hi ha contingut a Internet que es lliure i esta obert al públic) de manera il·legal sigui descarregant o comprant-los en una botiga a preu inferior, a més nosaltres hi tenim un accés molt fàcil a aquests recursos. Jo opino que la pirateria alhora és bona però a la vegada és dolenta. Afecta algú?, lamentablement si, a qui?, a les empreses ¿per què?, perquè com que quan descarreguem no paguem cap tipus d’import, els diners no arriben a les empreses i no tenen suficient pressupost per seguir fent el seu contingut. Això és molt discutible, en aquest cas, posaré els videojocs com a exemple: La pirateria és una part molt petita dels diners que guanyen les grans empreses, el real problema el tenen les petites empreses, per aquestes, que deu persones comprin el seu joc és molt, en canvi per les grans, no els hi va ni de dos-cents jocs, ja que les seves vendes poden sobrepassar els milions. Òbviament la culpa no és només dels pirates sinó que també és culpa de les empreses, si, encara que sembli estrany o il·lògic, també és culpa de les empreses; ¿per què?, pels elevats preus dels productes, per posar un exemple, la gran majoria no ens podem permetre pagar un joc € 70 encara que hi ha plataformes com Steam, Redconn, PcComponentes que permeten comprar aquests jocs o pel·lícules a un preu menor de forma digital i legal. ¿És el mateix comprar de manera digital que a una botiga? Si és completament igual, res més que no tens la caixa del producte. Però tot i així sempre hi haurà gent que per raons econòmiques no es pot permetre comprar-los i opti per la pirateria. Penjador amb la meva gorra i la meva jaqueta.

Quina és la millor edat de la vida?

No hi ha una època de la vida que sigui millor que una altra.
S'ha d'aprendre a gaudir tots els moments, no es pot viure pensant que no estàs visquen el teu millor moment.
Simplement les edats són diferents. Per exemple, quan ets menor, les responsabilitats són molt reduïdes, però quan arribes a la majoria d'edat també s'eleven les llibertats.
Tens permís per moltes més. Però encara segueixes estudiant (si vols) i tens el camí "marcat", perquè, suposadament, saps què vols fer. Passen uns anys, i ja has acabat els estudis, has de treballar del que has estudiat (si és que trobes feina).
Et comences a plantejar si vols una família...
Cada època té els seus moments, més bons i més dolents, però mai es pot dir si una és millor que una altra. El que sí que es podria dir és: quin és el moment de la teva vida que més t'ha agradat? I dic la "teva" perquè això ja es un assumpte personal, perquè depèn de la persona li pot haver agradat més o menys.
S'ha de gaudir cada segon com si fos l'ultim, perquè no saps quan s'acabarà.

L'intrús

Arribava d'una trobada de vells amics que anaven a l'escola amb mi. Els meus pares eren a Menorca, i jo sóc fill únic, així que em tocava quedar-me sol a casa. Tenia gana, vaig dirigir-me cap a la cuina, quan, de sobte, un soroll es va produir a l'altra banda de la porta del lavabo, se'm va tancar l'apetit a l'instant i vaig córrer fins a la meva habitació, amb totes les llums possibles obertes; En entrar a l'habitació vaig tancar la porta i sense mirar enrere em vaig llençar al llit. En apagar el llum i posar-me a dins les mantes, amb el silenci, es podia sentir el vent com ressonava entre les fulles dels arbres del carrer. Era una nit freda. Un raig de llum provinent d'un fanal que es projectava a la porta feia visible la quantitat de pols que hi havia. Gran part del meu cervell estava dedicat al misteriós soroll d'abans, creant-me una tensió enorme al meu cos.
Vaig sentir un altre soroll. Em va recórrer una esgarrifança de dalt a baix en veure una silueta negre apuntant-me amb la mirada; jo estava incorporat, mirant al davant, el subjecte estava a la meva dreta. Vaig fer veure que no el veure, vaig tornar a estirar-me, amb els ulls oberts, i amb una por inimaginable, vaig moure la meva ma molt a poc a poc, fins arribar a l'interruptor, el llum es va encendre, la meva mà encara estava immòbil, reposada a la tauleta de nit; em sentia indefens, impotent i insegur. Encara sense girar el cap, vaig agafar el despertador i el vaig llançar amb força. El vaig tocar de ple ja que s'havia sentit la roba i no un cop a la paret o la porta, després es va sentir el cop contra el terra. No vaig sentir cap tipus de renec per part del subjecte, estranyat, em vaig girar, a poc a poc, el color de la meva cara tornava a la normalitat en veure que la misteriosa silueta era un penjador amb la meva gorra i la meva jaqueta.