L'intrús

Arribava d'una trobada de vells amics que anaven a l'escola amb mi. Els meus pares eren a Menorca, i jo sóc fill únic, així que em tocava quedar-me sol a casa. Tenia gana, vaig dirigir-me cap a la cuina, quan, de sobte, un soroll es va produir a l'altra banda de la porta del lavabo, se'm va tancar l'apetit a l'instant i vaig córrer fins a la meva habitació, amb totes les llums possibles obertes; En entrar a l'habitació vaig tancar la porta i sense mirar enrere em vaig llençar al llit. En apagar el llum i posar-me a dins les mantes, amb el silenci, es podia sentir el vent com ressonava entre les fulles dels arbres del carrer. Era una nit freda. Un raig de llum provinent d'un fanal que es projectava a la porta feia visible la quantitat de pols que hi havia. Gran part del meu cervell estava dedicat al misteriós soroll d'abans, creant-me una tensió enorme al meu cos.
Vaig sentir un altre soroll. Em va recórrer una esgarrifança de dalt a baix en veure una silueta negre apuntant-me amb la mirada; jo estava incorporat, mirant al davant, el subjecte estava a la meva dreta. Vaig fer veure que no el veure, vaig tornar a estirar-me, amb els ulls oberts, i amb una por inimaginable, vaig moure la meva ma molt a poc a poc, fins arribar a l'interruptor, el llum es va encendre, la meva mà encara estava immòbil, reposada a la tauleta de nit; em sentia indefens, impotent i insegur. Encara sense girar el cap, vaig agafar el despertador i el vaig llançar amb força. El vaig tocar de ple ja que s'havia sentit la roba i no un cop a la paret o la porta, després es va sentir el cop contra el terra. No vaig sentir cap tipus de renec per part del subjecte, estranyat, em vaig girar, a poc a poc, el color de la meva cara tornava a la normalitat en veure que la misteriosa silueta era un penjador amb la meva gorra i la meva jaqueta.